Barcelona Impulsa destinarà 890 milions en quatre anys a la diversificació econòmica i l’impuls als sectors estratègics

• L’alcalde Jaume Collboni ha presentat aquest dilluns l’agenda econòmica de la ciutat fins al 2035, que té l’objectiu de crear ocupació de qualitat, la competitivitat empresarial en els diferents sectors i reforçar el posicionament de la ciutat.
• El pla defineix deu sectors estratègics i vuit àrees d’activitat económica, fixa polítiques transversals i estima la creació de 180.000 llocs de treball a la Barcelona metropolitana.
• Entre les àrees d’activitat, s’inclou l’impuls a la Sagrera, que és l’última gran zona de desenvolupament urbanístic i econòmic de la ciutat.
• L’estratègia compta amb una aportació de recursos de prop de 900 milions d’euros entre el 2024 i el 2027.
• Collboni posa l’Ajuntament a disposició de les empreses i professionals afectats pels nous aranzels dels Estats Units.

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha presentat aquest dilluns el pla Barcelona Impulsa, que és l’agenda econòmica de la ciutat fins al 2035, dotada amb 890 milions d’euros entre els anys 2024 i 2027. El pla estima crear uns 180.000 llocs de feina i transformar fins a 1,8 milions de metres quadrats de sòl en l’àmbit metropolità per afrontar els grans reptes i generar oportunitats laborals. Barcelona Impulsa posa una atenció especial en zones clau d’activitat com la Sagrera, que és l’última gran àrea de desenvolupament urbanístic. Per això, dibuixa fins a vuit àrees d’activitat econòmica que esdevindran motors econòmics de la ciutat. Amb aquest pla, Barcelona es reforça i dona resposta, també, a l’alça d’aranzels del comerç internacional.

Aquesta estratègia municipal busca avançar en la diversificació de l’economia local per fer front als reptes actuals i futurs, crear ocupació de qualitat, competitivitat empresarial i reforçar el posicionament de la ciutat en deu sectors estratègics: comerç i restauració, salut, economia de les cures, ciència i innovació, economia social i solidària, economia del visitant, tecnologia i digital, indústries creatives, agroalimentari i economia blava.

Barcelona Impulsa fixa, també, onze polítiques transversals que engloben les diferents àrees i sectors. L’objectiu estratègic del pla és generar llocs de treball de qualitat i actuar com a palanca per a la cohesió social.

La diversificació econòmica és l’eix vertebrador de l’estratègia, que permetrà a la ciutat ser més competitiva en l’escenari global i menys vulnerable a les fluctuacions del mercat que afecten sectors més consolidats. Barcelona Impulsa és un pla de plans, que actua com a paraigua per a altres plans sectorials o més executius, i preveu un àmbit territorial que supera el municipal.

L’estratègia es marca els reptes de gestionar l’economia del visitant, protegir el comerç de proximitat, impulsar sectors estratègics i generar oportunitats i ocupació de qualitat. Per avançar cap aquí, el pla s’inspira en vuit principis: la perspectiva de gènere, la cohesió social i territorial, la igualtat d’oportunitats, la justícia social, la prosperitat, la competitivitat, l’equitat i la sostenibilitat ambiental.

“Barcelona mira al futur amb confiança en  les seves pròpies possibilitats en un context de grans incerteses econòmiques”, ha assegurat l’alcalde Jaume Collboni durant la presentació del pla. “La guerra d’aranzels que han començat els Estats Units tindrà efectes sobre les nostres vides, sobre les empreses i sobre les decisions que haurem de prendre en les pròximes setmanes i mesos moltes administracions i empreses. Es tracta de saber com fer-ho per convertir això en una magnífica oportunitat”, ha assegurat l’alcalde, que ha afegit que Barcelona reforça, amb el nou pla, l’estratègia engegada fa anys per ser “una ciutat de talent, basada en el coneixement i que fa un esforç per diversificar la seva economia”.

“L’objectiu és diversificar la nostra economia per resistir millor les crisis i atraure i activar sectors econòmics que creïn llocs de treball amb millors salaris”, ha resumit Collboni, que ha assegurat que la ciutat  posa a disposició els seus serveis especialitzats per donar suport als afectats pels aranzels imposats pels Estats Units. “Ens posem al costat de les empreses, professionals i autònoms que es puguin veure afectats, al costat dels nostre Govern per donar suport als sectors afectats i reimpulsar l’economia”, ha assegurat. “Barcelona està preparada”, ha conclòs Collboni.

Les 8 àrees d’activitat econòmica

• Eix Diagonal Salut– Recerca, transferència i ciències de la vida.
• Sants-Montjuïc – Esdeveniments, cooperativisme i cultura.
• Centre – Reurbanització, ciència i emprenedoria.
• Zona Litoral – Economia blava i sostenibilitat.
• 22@ – Innovació, emprenedoria i creativitat.
• Besòs – Indústria creativa verda i circular.
• Zona Franca – Indústria 4.0, alimentària i logística.
• La Sagrera – Nova centralitat i desenvolupament urbanístic.

Eix Diagonal Salut

Barcelona Impulsa busca fer un salt endavant en l’àmbit de la salut i potenciar, de la Diagonal a la ronda de Dalt, noves iniciatives que impulsaran el sector cap a noves fites. En aquest sentit, destaquen projectes com el nou Hospital Clínic, que ha de permetre la transformació de 290.000 metres quadrats a la zona de la Diagonal, a la banda del Llobregat, on construir un pol de salut i ciència amb equipaments i espais veïnals. Barcelona també serà seu del primer centre a l’Estat de la fundació Fraunhofer, l’organització més gran i prestigiosa d’Europa en recerca aplicada amb 76 instituts i unitats de recerca, i acollirà el nou centre de recerca en salut Caixa Research Institute en un edifici nou destinat a la recerca i la innovació en salut, que vol esdevenir un referent internacional en el camp de la recerca immunològica.

En aquest àmbit també destaca la inauguració del nou supercomputador europeu MareNostrum 5 al Barcelona Supercomputing Center–Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS).

Sants-Montjuïc – Esdeveniments, cooperativisme i cultura

El districte de Sants- Montjuïc es perfila com un pol d’activitat en connectivitat, esport, cooperativisme i cultura gràcies a projectes estratègics com el Nou Montjuïc, que millorarà les infraestructures esportives i fomentarà esdeveniments internacionals; el gran espai cooperatiu Bloc4BCN per fomentar l’economia social i solidària (ESS) i que ja és seu de 39 cooperatives, o l’ampliació de la Fira, que enfortirà l’atractiu de Barcelona com a centre de congressos i  reivindicarà equipaments culturals de gran escala.

L’ampliació de la Fira a Gran Via girarà entorn del pavelló nou, el Hall Zero, que afegirà 60.000 metres quadrats de superfície d’exposició i augmentarà la seva capacitat total en un 25%.

Centre – Reurbanització, ciència i emprenedoria

La ciutat té en marxa la reforma integral de dues de les seves grans artèries, la Rambla i la Via Laietana, i encara ja la recta final de les obres de la plaça de les Glòries.

La Ciutadella del Coneixement transformarà el parc de la Ciutadella i els seus voltants en un centre d’excel·lència per al coneixement, la recerca, la innovació, i la divulgació. El projecte inclou la millora de zones verdes, la rehabilitació d’edificis per a usos científics i acadèmics i la promoció de camps com la medicina de precisió i la biodiversitat.

Zona Litoral – Economia blava i sostenibilitat

Un dels sectors estratègics de futur pel qual aposta Barcelona és l’economia blava i la connexió de la ciutat amb el mar.   Dins de l’àmbit de l’economia blava destaques dos equipaments: el futur Parc de Tecnologia Marítima de Barcelona (PTMB), que serà un nou espai vinculat a la formació, la recerca, la transferència tecnològica, l’emprenedoria i la innovació en economia blava, amb instal·lacions singulars i úniques a la Mediterrània; i el Barcelona Mar de Ciència, una iniciativa conjunta de l’Ajuntament de Barcelona i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), que articula un espai de transferència de coneixement, educació, sensibilització, divulgació i participació ciutadana sobre els mars i els oceans.

L’impuls al Port Olímpic, reestrenat amb la Copa Amèrica, i convertit en motor de l’economia blava i el projecte del nou passeig de la Mar Bella són actuacions estratègiques dins d’aquest àmbit.

22@ – Innovació, emprenedoria i creativitat

El 22@ es reforça amb projectes com el Palo Alto BCN XRLAB, el pol d’investigació, innovació i emprenedoria en l’àmbit de les indústries creatives que està previst que es posi en marxa durant el mes de maig. Impulsat mitjançant Barcelona Activa, s’especialitzarà en la creació i difusió de projectes audiovisuals a partir de les noves tecnologies, com ara les experiències immersives, realitat virtual, augmentada, animació, 3D i totes aquelles tecnologies que engloben la realitat expandida (XR) aplicada als àmbits de la cultura, comunicació, videojocs, oci, educació, i nous formats que s’adaptin als diferents públics i formats.

També està en marxa el projecte FoodLab, ubicat al recinte de  La Escocesa. L’Ajuntament destinarà la nau Shield a la promoció del sector de l’alimentació i el foodtech, a través de Barcelona Activa i en col·laboració amb Mercabarna.  La nau Àvila, al seu torn, esdevindrà un nou hub per tal que Barcelona continuï sent referent en innovació urbana i Smart City amb el Barcelona Urban Tech. També es treballa, a través de Barcelona Activa, en un nou pol d’innovació en cures per dinamitzar i enfortir l’ecosistema de les cures a la ciutat. Aquest pol se centrarà en els àmbits de l’envelliment i la dependència, amb la qual cosa donarà resposta a grans reptes socials actuals.

Besòs – Indústria creativa verda i circular

La zona del Besòs a Barcelona es posicionarà com un pol d’activitat en Indústria 4.0 i economia circular gràcies a projectes clau com el Circular Hub, a la nau Asunción del barri del Bon Pastor, que promourà la sostenibilitat i l’economia circular; el Campus Diagonal-Besòs, que impulsarà l’educació i la recerca en tecnologies avançades; i el pol audiovisual de les Tres Xemeneies, que enfortirà la indústria creativa i tecnològica.

Zona Franca – Indústria 4.0, alimentària i logística

Avui, la Zona Franca de Barcelona genera més de 137.000 llocs de treball i inclou 300 empreses dels sectors serveis, industrials i logístics. El Consorci de la Zona Franca té en marxa diferents projectes per convertir la zona en el nou Districte 4.0, com la primera incubadora de l’Estat dedicada a la indústria 4.0 en l’àmbit del sector logístic o DFactory, el pol tecnològic que actualment compta amb més de 500 professionals en sectors com impressió 3D, IA, robòtica, sensòrica, IdC, blockchain, IoT, gestió de dades i realitat augmentada i virtual.

El desenvolupament urbanístic de la zona de la Marina del Prat Vermell, que suma 750.000 m2, és un àmbit estratègic on es preveu que visquin uns 28.000 veïns i treballin entre 8.000 i 11.000 persones.

L’ampliació de Mercabarna és un dels projectes clau d’aquesta àrea.

La Sagrera – Nova centralitat i desenvolupament urbanístic

La Sagrera es configura com l’última gran àrea de desenvolupament urbanístic de Barcelona, amb més d’un milió de metres quadrats disponibles, dels quals més de 500.000 es destinaran a activitat econòmica. Aquesta zona suposa  una oportunitat única per esdevenir un nou pol d’activitat econòmica de gran rendiment. L’Ajuntament té com a objectiu definir aquesta àrea com un espai atractiu per a la implantació d’empreses i projectes, amb la finalitat de crear llocs de treball de qualitat.

A més, la Sagrera esdevindrà en una nova porta d’entrada a la ciutat i potenciarà una nova centralitat a la ciutat.

Les polítiques transversals del pla

• Impuls a l’ocupació de qualitat i per a tothom: amb accions com el programa Crea Feia, els Programes Integrals amb Contractació, o l’estratègia vertebrada a través de l’Acord Barcelona per a l’Ocupació de Qualitat (ABOQ).
• Cura de les persones: destaca el pol d’innovació en les cures com a projecte tractor, estructurat principalment al voltant de dues línies estratègiques, que són l’espai dedicat a captació i desenvolupament de talent en el sector per a la seva professionalització i una línia d’innovació i emprenedoria.
• Suport al comerç local: amb accions com l’impuls a la campanya de Nadal, les millores a l’accessibilitat als comerços, els incentius pel foment del comerç local o les reformes als mercats municipals, entre d’altres.
• Transferència de coneixement: amb accions com el programa de suport a infraestructures científiques, el Barcelona Deep Tech o el Programa d’equipaments de coneixement, recerca i innovació.
• Generació, desenvolupament i fidelització del talent: amb programes com el de recerca jove i emergent, la formació professionalitzadora, més dones en l’àmbit de la ciència o l’impuls al talent blau i l’Estratègia d’Economia Social i Solidària 2030, entre d’altres.
• Facilitar l’emprenedoria i l’activitat econòmica: amb iniciatives com les subvencions Impulsem el que fas, els incentius per a empreses innovadores i d’alta qualificació o els programes d’emprenedoria per a nous sectors econòmics, entre d’altres.
• Autonomia estratègica: amb accions com el desplegament de la Barcelona Innovation Coast, el nou Barcelona Investment Fund, la Barcelona Investment Office o el programa de sobirania tecnològica.
• Posicionament de ciutat i connexió global: amb l’aposta per ampliar l’aeroport, la promoció de la ciutat com a referent global i iniciatives com la Biennal Ciutat i Ciència, el Premi Europeu de Ciència Hipàtia, la candidatura de la Capitalitat Europea del Comerç de Proximitat o la capitalitat mundial de l’Arquitectura 2026; i el desplegament del nou pla estratègic CDRA, entre d’altres.
• Transformació digital: amb projectes com l’impuls a la digitalització en l’economia del visitant o la transformació digital dels mercats municipals i de Mercabarna, o el Pla STEAM.
• Transició verda de les empreses: amb la creació de dos nous pols d’activitat econòmica, el Circular Hub i l’Urban Tech Hub; accions de millora de la sostenibilitat de l’oferta turística o l’impuls al Programa Comerç Verd, entre d’altres.
• Gestió del turisme: amb accions de planificació i regulació dels allotjaments, la nova fiscalitat turística o la gestió de l’espai públic i dels espais de gran afluència (EGA), entre d’altres.

890 milions en quatre anys

L’aportació econòmica de l’Ajuntament al pla Barcelona Impulsa és de 890 milions entre 2024 i 2027. L’aportació prevista per a aquest 2025 és de més de 215 milions d’euros.