El consumidor post COVID-19 serà més ètic i més digital
24 d'agost de 2020
Segons l'estudi "Impacte de la crisi COVID-19 en els hàbits de consum a Catalunya en el post-confinament", impulsat per l’ACC i elaborat pel grup de recerca FHOM de la Universitat Rovira i Virgili.
Que el consumidor post covid-19 serà més ètic, per una banda, i més digital, per l’altra és una de les conclusions principals de l’estudi Impacte de la crisi COVID-19 en els hàbits de consum a Catalunya en el post-confinament, que ha presentat l’Agència Catalana del Consum (ACC) del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat.
Es tracta d’un estudi qualitatiu elaborat pel grup de recerca Factor Humà: Organitzacions i Mercats de la Universitat Rovira i Virgili, que té per objectiu identificar els nous hàbits i pautes de consum que han sorgit arran de la crisi de la covid-19, conèixer com s’està adaptant a la nova situació el teixit empresarial i determinar les tendències actuals i de futur pel que fa al comportament dels consumidors.
Davant de la situació d’excepcionalitat, l’ACC ha impulsat iniciatives de recerca que formen part de la campanya global Cuidem el consum, que s’ha dut a terme des de l’inici de l’estat d’alarma amb la finalitat de fomentar un consum responsable i solidari, i alhora poder donar resposta a la ciutadania davant la situació d’emergència generada per la covid-19 i les casuístiques diverses que podien afectar els seus drets com a persones consumidores.
Estudi Impacte de la crisi COVID-19 en els hàbits de consum a Catalunya en el post-confinament
L’estudi indica que la crisi covid-19 tindrà un impacte important en el comportament dels consumidors en el context de la societat del consum i presenta un model de les tendències de canvi que s’han generat en el comportament del consumidor arran de la pandèmia.
Més concretament, indica que la crisi ha accelerat tendències de consum com ara la preferència creixent pels comerços locals i socialment responsables, per la compra de productes saludables de forma conscient i una clara reducció en el malbaratament d’aliments, i alhora una aposta per la incorporació de la digitalització en molts dels aspectes quotidians de la vida. En resum, preveu que el consumidor que sortirà d’aquesta crisi serà més ètic, per una banda, i més digital, per l’altra.
En aquest sentit, però, l’estudi explica que durant les diferents etapes de la crisi, des del confinament i tancament inicial fins a la lenta reobertura per fases del país, els patrons de comportament dels consumidors han anat evolucionant. I per això, anota que és molt difícil predir quins canvis hi haurà a partir d’ara en el comportament dels consumidors, quins comportaments quedaran arrelats i continuaran en un futur i quins hàbits nous, adquirits com a resposta a la crisi, desapareixeran.
Pel que fa al model de tendències, l’estudi identifica a través d’una matriu dos grans tipus: d’una banda, aquelles tendències del comportament del consumidor que ja s’observaven abans de la situació de pandèmia i que s’han accelerat per la crisi covid-19 –hàbits saludables, digitalització, consum responsable, fórmules híbrides de compra, comerç de proximitat, producte local–; per l’altra, aquelles que neixen com a efecte de la crisi –compra de pànic, comerç segur, consum marcat per la crisi econòmica, canvi d’hàbits que afecten el consum com el teletreball o la mobilitat– i que, per tant, no eren identificades com a tendències abans de la pandèmia, o ho eren molt poc.
L’eix horitzontal, en canvi, pretén mostrar l’evolució en el temps d’aquestes tendències en el comportament del consumidor: les perdurables –hàbits saludables, digitalització, consum responsable, fórmules híbrides de compra, comerç de proximitat, producte local, canvi d’hàbits que afecten el consum com el teletreball o la mobilitat– són aquelles tendències que es mantindran en el temps o que, fins i tot, es consolidaran amb més força. En canvi, les transitòries –compra de pànic, comerç segur, consum marcat per la crisi econòmica– es corresponen a aquelles que el temps acabarà atenuant o bé desapareixeran per complet.
En la matriu, es pot observar una clara relació entre ambdós eixos. Així doncs, aquelles tendències per a les quals la crisi covid-19 ha actuat d’accelerador, tendeixen a situar-se a la part esquerra i, per tant, es consideren tendències que continuaran en els propers anys. L’exemple més clar d’aquest comportament es la digitalització de molts aspectes de la vida, tot i que d’altres tendències ja presents en el període pre-covid-19, com ara els hàbits saludables, el consum responsable, la compra de producte local o el comerç de proximitat també han trobat en la situació viscuda una manera de consolidar-se.
Per altra banda, aquells comportaments que han nascut d’una forma més pura a conseqüència de la covid-19, tendeixen a situar-se cap a la dreta de la matriu. És el cas de l’exigència per part del consumidor d’un consum segur o l’aparició de la compra de pànic, actituds que segons els estudis s’aniran refredant a mesura que la situació avanci cap a la nova normalitat. A la matriu hi apareix també un aspecte que actua de manera inversa a l’exposada, aquest és el canvi d’hàbits provocat pel teletreball que, tot i que es considera fruit de la covid-19, sembla que ha vingut per quedar-se i, per tant, acabarà implicant un seguit de canvis en el consum relacionats amb el fet d’estar més a casa (tipus de compres i consums, horaris, mobilitat, etc.).
També s’observen dos aspectes que han nascut amb la crisi, però que no està clar que durin en el temps: les noves actituds circumstancials, tant positives com negatives, i la crisi econòmica. I és que, tot i que sembla que el consumidor cada vegada té més consciència de la importància de fer un consum més ètic, durant la crisi també s’han detectat actituds negatives com ara el descens del reciclatge. A més, la davallada del poder adquisitiu de moltes famílies podria acabar provocant un nou canvi de prioritats, amb compres centrades en el preu.
Per a l’elaboració de l’estudi s’ha utilitzat la metodologia d’investigació desk research, mitjançant la qual s’ha dut a terme una recerca d’estudis d’abast nacional i internacional sobre l’objecte a estudiar, i també s’ha aprofundit en els resultats de l’enquesta que l’Agència Catalana del Consum va dur a terme amb l’institut d’investigació GESOP. Després de l’anàlisi de les dades disponibles, s’ha elaborat un estudi qualitatiu a partir d’entrevistes en profunditat –fetes a través d’Internet– per tal de conèixer de primera mà l’opinió de diversos agents socioeconòmics de Catalunya.