El Pla de barris entra en fase d’execució completa el 2018

La metodologia de tots els plans de barri ha consistit en el fet que els veïns i les veïnes són els qui, conjuntament amb l’Ajuntament, planifiquen les actuacions necessàries per millorar la vida al seu barri. Després de tancar la fase de disseny i planificació de les actuacions durant els anys 2016 i 2017, aquest 2018 els deu plans de barri, que intervenen sobre setze barris de Barcelona, es desplegaran i executaran plenament. Durant aquest any s’hi destinen 50,9 milions d’euros que permeten executar 354 actuacions concretes amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida del veïnat. I com ho fan? Amb la reurbanització i millora de l’espai públic, amb la inversió en nous equipaments i la rehabilitació d’altres construccions i amb una aposta clara per dinàmiques socials que afavoreixen el teixit social, cultural, educatiu i esportiu d’aquestes zones.

Perquè el Pla de barris “no és només la inversió en pedra i espai públic”, ha remarcat el gerent municipal Jordi Martí. És un conjunt d’actuacions que engloben diferents àmbits: els equipaments amb ús comunitari, l’eduació, l’economia i l’ocupació, la cultura o l’habitatge. El Pla de barris ha marcat un canvi en la metodologia clàssica d’aquest tipus d’inversions, s’ha desenvolupat conjuntament amb el veïnat i les entitats, que participen en els grups impulsors, i per tant “estan fets des dels barris on es vol actuar i no des dels despatxos”, ha afegit Martí.

Els setze barris on es desenvolupen aquestes actuacions estan situats a l’eix Besòs, als districtes de Sant Martí, Sant Andreu i Nou Barris; a l’eix muntanya, Nou Barris i Horta-Guinardó; al litoral Llobregat, als barris de la Marina, de Sants-Montjuïc, i les zones del Raval sud i el Gòtic sud. Són barris que “tenen un deute històric d’inversió, i són inversions que s’enfoquen a combatre les desigualtats”, ha explicat la regidora de Participació i Districtes, Gala Pin.

Actuacions singulars del Pla de barris

Els 50,9 milions d’euros, destinats a 354 actuacions, aquest 2018 es distribueixen en l’execució de projectes de quatre àmbits: 130 actuacions en el camp dels drets socials, 76 en educació, 45 en activitat econòmica i 103 en ecologia urbana. D’aquestes actuacions, però, n’hi ha d’especialment singulars per als barris.

• El Besòs i el Maresme. Disseny i acompanyament del projecte de menjador social Gregal, que també ha de servir com a pol de foment de l’ocupació. Potenciació del carrer d’Alfons el Magnànim com a eix cívic i de vinculació amb el futur equipament del Cinema Pere IV, com a nou espai central del barri.
• La Verneda i la Pau. Reforma del carrer de Binèfar i la via Trajana perquè esdevinguin un eix cívic i d’espai comunitari. Remodelació del casal de la gent gran i nous programes transversals amb ludoteques per fomentar la relació intergeneracional del barri.
• El Bon Pastor i Baró de Viver. Intervenció integral als polígons del Bon Pastor, del torrent d’Estadella i Montsolís per dinamitzar les zones industrials del barri.
• La Trinitat Vella. Transformació del camí de ronda en un espai públic de qualitat amb diferents usos comunitaris i esportius. Reforma del passadís de la Trinitat Vella, que ha de servir de seu de diferents entitats del barri.
• Zona Nord. Projecte educatiu Educarts, per fomentar dinàmiques per al desenvolupament dels infants als barris de Ciutat Meridiana, Vallbona i Torre Baró.
• La Trinitat Nova. Nou institut escola per millorar la qualitat educativa del barri, que fomenta la proximitat i permet la continuïtat dels alumnes en el pas dels estudis de primària als de secundària.
• Les Roquetes. Programes per fomentar l’ocupació dels col·lectius més afectats per l’atur de llarga durada fets a mida. Millores en la mobilitat i l’accessibilitat en l’espai públic.
• Sant Genís dels Agudells i la Teixonera. Creació d’usos comunitaris, millora dels accessos i entorns de Can Soler. Millora de l’espai esportiu comunitari de la Campa.
• El Raval sud i el Gòtic sud. La recuperació del Borsí i de Can Seixanta com a equipaments per als veïns i les veïnes.
• La Marina. Reforç de la identitat i l’orgull del barri a través de diferents programes de memòria, remodelació d’espais d’ús per al veïnat i programes culturals.

Transversalitat de tots els plans

I de la mateixa manera que cada pla de barris observa i actua sobre les necessitats concretes dels veïns i les veïnes, hi ha una sèrie d’accions que són transversals en tot el Pla de barris. Un dels exemples destacats és el Programa de rehabilitació en finques d’alta complexitat. Edificis que, tot i tenir unes deficiències que permetrien accedir a programes i ajuts per solucionar-les, la complexitat arquitectònica i de convivència en aquestes finques fa que no hi accedeixin. El Pla de barris té un equip que porta a terme el seguiment d’aquestes finques, des del moment en què es detecten fins que se n’executa la rehabilitació.

Aquesta transversalitat també arriba als programes de formació i pràctica laboral, als programes educatius emmarcats dins i fora de l’horari lectiu i a diferents actuacions en què la participació del veïnat n’és l’eix central, com les marxes exploratòries que es fan en cada un dels setze barris amb l’objectiu de detectar les millores necessàries de l’espai públic, la recuperació d’espais buits o amb pocs usos i la generació d’espai d’estada per fomentar la comunitat de cada zona.

Font: Ajuntament de Barcelona